divendres, 26 de febrer del 2010

El viatge continua...

Despres de visitar Bangalore i Mysore, necessitavem una mica de montanya aixi que vam anar fins al Parc Nacional de Mudumalai. On vam veure alguns animals salvatges, cervols, monos, bufals, elefants... Vam intentar fer una randonee les dos soletes, pero ens vam acollonir perque els locals ens deien que hi havien tigres salvatges... potser si, no ho vam voler saber, aixi que vam tornar cap a la guest house.

Vam veure com donaven de menjar als elefants, i com els banyavem, i vam quedar impressionades de les cries de monos, les transporten com si res!

Despres vam seguir cap a Ooty, es un dels punts mes freds del sur de la India, i ja us puc assegurar que en feia de fred!
Aquesta es la vista de Ooty des del punt mes alt, durant el dia, feia sol i s'estava be, pero a la nit fotia un fred que pela!
Ens hi vam estar nomes 2 dies, perque no hi ha molt a visitar i per les nits quasi no dormiem de fred, pero si pogues hi tornaria, perque fan una xocolata negra bonissima!!!

Despres del fred... la calor... ja n'hem sofert, ja!
Vam anar a Kochin, millor dit, a Ernakulam, on vam estar allotjats a casa d'uns Indis, quina "peazo" casa (jejeje). Aqui teniu la foto del que tenien al menjador del 2on pis, seria l'equivalent al sofa a la India, m'hi podia passar hores estirada relaxant-me i deixant-me portar pel balanceig...
Vam visitar el Fort Kochin, amb les seves cases portugueses colonials, i ni rastre de fort. Vaig intentar fer una paella a casa l'Anu, de la qual no us poso la foto perque va ser una mica patetica i vam fer una mica la festa amb el Shiv i els seus amics, en una casa senyorial a les afores d'Ernakulam, amb una caseta a l'arbre i una super barbacoa, ummm...

Despres vam anar cap a Allepey, on vam aprofitar per relaxar-nos una miqueta i agafar forces per continuar el viatge. Vam agafar un barco fins a Kollam, per veure els backwaters, us poso un tast de les fotos que vaig arribar a tirar, perque costa molt de fer una tria, totes les fotos son maques, pero no reflexen la realitat.

dijous, 18 de febrer del 2010

Nyam, Nyam...

Com molts ja sabeu, una part molt important per mi en qualsevol viatge, es el menjar!
Aqui n'hem
vistes de tots colors, i suposo que en continuare veient.


A Bangalore amb la Gale vam tanstar el tipic Tali del Sud, a sobre la corresponent fulla de bananer, amb l'arros, el chapati i tots els seus condiments.

De talis n'hem vist de totes formes i colors, tambe el vam tastar a Bhubaneswar, i ens el van presentar en plat d'alumini i en petits platets pels diferents condiments.









No puc deixar de mencionar els magnifics momos que vam menjar al Tratoria, sobre el penyasegat de Varkala.


I com ja coneixeu, no puc deixar de tastar els pancakes, i el millor pancake de banana i chocolata va ser a Puri, nyammm...



I us he de confessar, que de tant en tant ens comprem Nutella, sobretot en els grans trajectes en tren! jejeje...

dijous, 11 de febrer del 2010

Bangalore, Mysore, Nandi Hills...


Al febrer vaig comencar a viatjar amb la Cat, vam estar-nos uns dies a Bangalore amb la meva amiga Gale, que ens va portar de ruta turistica i de bars. No m'imaginava que hi pogues haver tant de contrast entre una regio com Andra Pradesh i una ciutat com Bangalore, on la majoria dels expatriats que hi treballen son informatics.

Des de Bangalore, vam anar un dia a la Nandi Hills, on vam estar caminant entre boscos i temples.

Despres vam anar cap a Mysore, una de les coses que em va impresionar mes, va ser el mercat de flors, quins colors, quines olors!

I com no podia ser menys, vam veure el palau de Mysore de nit il.luminat, espectacular!










Hampi!!!

Des d'Anantapur vam fer un cap de setmana d'escapada cap a Hampi!!!
Com alguns sabreu, es un lloc reconegut per l'escalada, pero al nomes estar-mi 2 dies, vaig preferir visitar que no pas escalar.
Vam visitar les ruines, i alguns es van banyar al riu, envoltats de roques, tambe vam celebrar l'aniversari de la Montse (tambe voluntaria de Vicent Ferrer).


Vam veure com molta gent, prenien el bany i rentaven la roba i l'elefant sagrat.














dimecres, 3 de febrer del 2010

Anantapur

Que dir d'Anantapur? Petita ciutat o grand poble on va comencar l'aventura d'un home per intentar canviar la regio.
Us semblara una ximpleria, pero nomes arribar el que em va impactar mes, va ser que tothom et diu "Hola! Que tal? Cual es tu nombre?", se que a la India es parlen moltes llengues, pero l'ultima cosa que m'esperava es que em parlessin amb un espanyol quasi perfecte!!!
Aqui hi han els traductors ensobrant les cartes que arribaran a milers de padrins de tot Espanya!

No he estat sempre a Anantapur, ja que vaig anar a formar un fisioterapeuta a l'Hospital de Kanekal, a mes de 2h d'Anantapur. On no parlaven espanyol, i no tenien gaire facilitat per parlar angles, pero me'n vaig ensortir com vaig poder.
L'acollida del fisioterapeuta no va ser la que m'esperava, pero la seva familia em va tractar com una filla mes, fins hi tot van venir tots un dia a casa a fer-me Henna a les mans.
Aqui hi ha una foto del fisioterapeuta, la enfermera i l'ajudant, al centre de fisioterapia.









Despres vaig estar una setmaneta a l'Hospital de Bathalapalli, fent rondes per les habitacions dels pacients, i tambe amb els protesistes, que em van explicar moltissimes coses, i van ser molt amables i receptius!!!









Foto de l'Albert i el Raul, en el sopar de comiat, intentant treure la Glycerina de la cervesa.... jejeje

dijous, 28 de gener del 2010

Projectes Fundacion Vicente Ferrer

Despres de l'extraordinaria experiencia d'haber participat en els Specials Olimpics, vaig tenir uns dies de relax a Anantapur, i aixi vaig tenir la possibilitat de coneixer l'abast de la Fundacio Vicent Ferrer.

Vaig estar visitant alguns dels projectes de la fundacio, en tot el districte d'Andhra Pradesh, i en tot tipus de camps.

Vam comencar per una visita al Hospital de Batalapalli, que jo ja coneixia una mica, i em van explicar tot el funcionament, i el que fan a nivell hospitalari, escoles de secs i sords, i tallers que donen feina a les persones amb mes dificultats, i que produeixen allo que podem comprar a les botigues de Vicent Ferrer a tot Espanya.

Un altre dia vam veure la maternitat, espectacular i inolvidable! Els recen nascuts, i les avies rentant-los i fent el seu "ritual", i les curioses maneres de fer dormir els nadons.
















I el tercer dia vam visitar diferents projectes d'ecologia, que estan molt i molt ben montats!

Intentare fer un breu resum de l'organitzacio que arriben a tenir en aquesta Fundacio, ho tenen tot pensat!

Primer construeixen un panta, amb el que tenen aigua en els pous durant tot l'any, i tambe poden regar els camps.
Si al poble tot va be, els hi donen diverses opcions segons el terreny i les possibilitats de cadascu :
En alguns casos els hi proporcionen porcs per criar i vendre.
En altres casos els hi proporcionens vaques, per poder tenir llet per ells, i per poder-la vendre al poble, es un benefici per la comunitat.
Si despres d'1 any, la vaca esta ben cuidada, i la familia esta disposada, te la possibilitat de comprar una altra vaca, i aixi progressivament cada any.
En aquests casos, son les dones les responsables dels animals, aixi tenen un rol important a la familia, i son mes valorades.
Quan una familia te 5 o mes animals, te la possibilitat de construir una planta de biogas, que amb 50kg de purins, dona gas perque aquella familia pugui cuinar.

Algunes families tambe tenen forns solars.




En altres pobles ajuden a cultivar mango o altres aliments. En concret els mangos tarden aproximadament 5 anys a ser productius, pero despres son molt utils per alimentar-se o per vendre.
Quan un poble esta molt involucrat en els mangos, donen l'opcio de fer un pou amb energia solar, i posteriorment fer rec automatic, per goteig o per aspersor.

El que em va deixar impressionada es com tot esta pensat, per anar millorant mica en mica, esforc rere esforc, res es gratuit, tot s'ho han de mereixer, valorar-ho i continuar-ho.

I pensar que no fa ni 40 anys que tota aquesta cadena de projectes estan funcionant i quasi tot Andhra Pradesh viu millor gracies a les ajudes d'Europa, i a les idees que va comencar un bon home com en Vicent Ferrer, i que va poder continuar gracies a moltissims colaborados!









GRACIES a tothom per fer possible que en aquest petit raco de mon, moltes persones puguin viure dignament!

divendres, 15 de gener del 2010

Special Olympics

Tants pocs dies, i tantissimes coses a explicar!

Aquesta ultima setmana ha estat molt especial per tots nosaltres, hem pogut participar en un aconteixement unic i irrepetible, he pogut assistir als Special Olympics de la India, es la primera vegada que es fa en una regio tant pobre com Andra Pradesh, i ha estat tot un exit!
Van venir atletes de tota la India, nois i noies amb disminucions pscicologiques i alguns tambe fisiques, que van estar competint durant 5 dies.



Vam poder assistir a la ignauguracio, veient desfilar a tots els equips de diferents parts de la India.













Amb els espectacles pertinents de musica (nenes invidents), dansa, i l'arribada de l'antorxa olimpica.





























La Elia i jo estavem amb els metges i fisioterapeutes, fent el reconeixement medic per tots els participants, vaig veure mes peus que en tota la meva vida! jejeje...
I vaig aconseguir aprendre alguna paraula en Indi.








De tant en tant, ens escapavem per veure alguna de les competicions, es al.lucinant veure aquests nois i noies, com ho donen tot per participar i guanyar.






Aqui si que no tenen manies, no tenen problemes en escollir marca de bambes, o supinadores o pronadores, la majoria corren sense bambes, potser perque no en tenen, o simplement perque no hi estan acostumats.


S'ha de viure-ho per entendre-ho...


Com tota olimpiada s'acaba amb l'entrega de medalles, i la pertinent celebracio i festa de clausura tant o millor que la inauguracio.





Va venir l'Anne Ferrer i tambe van fer especacle de musica i dansa (nens sord-muts). Impressionant, nomes de pensar-ho, se'm posa la pell de gallina!



L'ultima dia de les Olimpiades amb l'Elia (fisio voluntaria) i la Miriam (cooperant d'encuadernacio), i els alumnes de la Miriam.

La setmana de les Olimpiades he estat a la seu central de la Fundacio Vicent Ferrer, a Anantapur, i he pogut coneixer altres voluntaris i cooperants de tot Espanya i de diferents professions. Es molt interessant veure que cadascu de nosaltres pot aportar el seu granet de sorra per poder intentar canviar una miqueta aquest magnific pais, que te tantissimes desigualtats!

En un rickshaw amb la Cire, l'Elia, l'Anna (nom artistic : Coliflor), i jo.
Mai havia fet tantes imprudencies en transport com aquesta setmana, he agafat busos, jeeps, ricksaws a 15 persones, fins hi tot em van portar amb moto, i mes o menys son transports normals, pero si veiessiu com condueixen, dirieu que es un esport de risc!
Total que ha estat una setmana magnifica!
Ara tinc 3 dies de relax a la central, i aprofito per visitar els projectes de la fundacio, que son molt interessants.
I de moment esta sortint tot millor de lo que m'imaginava, fins hi tot hem vist un eclipse de sol! Estic en el lloc adecuat, el moment adecuat!
Una forta abracada per tots!!!
Bisous!!!
Seguiu escrivint-me, que encara que no respongui, em fa moltissima il.lusio llegir-vos!!!