Projectes Fundacion Vicente Ferrer

Despres de l'extraordinaria experiencia d'haber participat en els Specials Olimpics, vaig tenir uns dies de relax a Anantapur, i aixi vaig tenir la possibilitat de coneixer l'abast de la Fundacio Vicent Ferrer.

Vaig estar visitant alguns dels projectes de la fundacio, en tot el districte d'Andhra Pradesh, i en tot tipus de camps.

Vam comencar per una visita al Hospital de Batalapalli, que jo ja coneixia una mica, i em van explicar tot el funcionament, i el que fan a nivell hospitalari, escoles de secs i sords, i tallers que donen feina a les persones amb mes dificultats, i que produeixen allo que podem comprar a les botigues de Vicent Ferrer a tot Espanya.

Un altre dia vam veure la maternitat, espectacular i inolvidable! Els recen nascuts, i les avies rentant-los i fent el seu "ritual", i les curioses maneres de fer dormir els nadons.
















I el tercer dia vam visitar diferents projectes d'ecologia, que estan molt i molt ben montats!

Intentare fer un breu resum de l'organitzacio que arriben a tenir en aquesta Fundacio, ho tenen tot pensat!

Primer construeixen un panta, amb el que tenen aigua en els pous durant tot l'any, i tambe poden regar els camps.
Si al poble tot va be, els hi donen diverses opcions segons el terreny i les possibilitats de cadascu :
En alguns casos els hi proporcionen porcs per criar i vendre.
En altres casos els hi proporcionens vaques, per poder tenir llet per ells, i per poder-la vendre al poble, es un benefici per la comunitat.
Si despres d'1 any, la vaca esta ben cuidada, i la familia esta disposada, te la possibilitat de comprar una altra vaca, i aixi progressivament cada any.
En aquests casos, son les dones les responsables dels animals, aixi tenen un rol important a la familia, i son mes valorades.
Quan una familia te 5 o mes animals, te la possibilitat de construir una planta de biogas, que amb 50kg de purins, dona gas perque aquella familia pugui cuinar.

Algunes families tambe tenen forns solars.




En altres pobles ajuden a cultivar mango o altres aliments. En concret els mangos tarden aproximadament 5 anys a ser productius, pero despres son molt utils per alimentar-se o per vendre.
Quan un poble esta molt involucrat en els mangos, donen l'opcio de fer un pou amb energia solar, i posteriorment fer rec automatic, per goteig o per aspersor.

El que em va deixar impressionada es com tot esta pensat, per anar millorant mica en mica, esforc rere esforc, res es gratuit, tot s'ho han de mereixer, valorar-ho i continuar-ho.

I pensar que no fa ni 40 anys que tota aquesta cadena de projectes estan funcionant i quasi tot Andhra Pradesh viu millor gracies a les ajudes d'Europa, i a les idees que va comencar un bon home com en Vicent Ferrer, i que va poder continuar gracies a moltissims colaborados!









GRACIES a tothom per fer possible que en aquest petit raco de mon, moltes persones puguin viure dignament!

Special Olympics

Tants pocs dies, i tantissimes coses a explicar!

Aquesta ultima setmana ha estat molt especial per tots nosaltres, hem pogut participar en un aconteixement unic i irrepetible, he pogut assistir als Special Olympics de la India, es la primera vegada que es fa en una regio tant pobre com Andra Pradesh, i ha estat tot un exit!
Van venir atletes de tota la India, nois i noies amb disminucions pscicologiques i alguns tambe fisiques, que van estar competint durant 5 dies.



Vam poder assistir a la ignauguracio, veient desfilar a tots els equips de diferents parts de la India.













Amb els espectacles pertinents de musica (nenes invidents), dansa, i l'arribada de l'antorxa olimpica.

La Elia i jo estavem amb els metges i fisioterapeutes, fent el reconeixement medic per tots els participants, vaig veure mes peus que en tota la meva vida! jejeje...
I vaig aconseguir aprendre alguna paraula en Indi.








De tant en tant, ens escapavem per veure alguna de les competicions, es al.lucinant veure aquests nois i noies, com ho donen tot per participar i guanyar.






Aqui si que no tenen manies, no tenen problemes en escollir marca de bambes, o supinadores o pronadores, la majoria corren sense bambes, potser perque no en tenen, o simplement perque no hi estan acostumats.


S'ha de viure-ho per entendre-ho...


Com tota olimpiada s'acaba amb l'entrega de medalles, i la pertinent celebracio i festa de clausura tant o millor que la inauguracio.

Va venir l'Anne Ferrer i tambe van fer especacle de musica i dansa (nens sord-muts). Impressionant, nomes de pensar-ho, se'm posa la pell de gallina!

L'ultima dia de les Olimpiades amb l'Elia (fisio voluntaria) i la Miriam (cooperant d'encuadernacio), i els alumnes de la Miriam.

La setmana de les Olimpiades he estat a la seu central de la Fundacio Vicent Ferrer, a Anantapur, i he pogut coneixer altres voluntaris i cooperants de tot Espanya i de diferents professions. Es molt interessant veure que cadascu de nosaltres pot aportar el seu granet de sorra per poder intentar canviar una miqueta aquest magnific pais, que te tantissimes desigualtats!

En un rickshaw amb la Cire, l'Elia, l'Anna (nom artistic : Coliflor), i jo.

Mai havia fet tantes imprudencies en transport com aquesta setmana, he agafat busos, jeeps, ricksaws a 15 persones, fins hi tot em van portar amb moto, i mes o menys son transports normals, pero si veiessiu com condueixen, dirieu que es un esport de risc!

Total que ha estat una setmana magnifica!

Ara tinc 3 dies de relax a la central, i aprofito per visitar els projectes de la fundacio, que son molt interessants.

I de moment esta sortint tot millor de lo que m'imaginava, fins hi tot hem vist un eclipse de sol! Estic en el lloc adecuat, el moment adecuat!

Una forta abracada per tots!!!

Bisous!!!

Seguiu escrivint-me, que encara que no respongui, em fa moltissima il.lusio llegir-vos!!!

Llarg Llarg cami cap a l'Hospital de Batalapali...

El 3 de gener, vaig deixar l'Anaise i el Fred a l'estacio de bus de Panjim, i despres de trobar una habitacio a una guest house, vaig estar passejant tot el dia per Panjim, la capital de Goa.

El dia 4, dilluns, vaig estar fent temps per Panjim, perque a les 16h em sortia el bus en direccio Bangalore, pero que suposadament passava per Anantapur, on jo anava. Va ser un viatge una mica extrany, de 17h a 18h tranquil, amb la meva classica dormideta, i despres van possar una peli India a lo bollywood, era com una peli anglesa feta com un musical, molt entretinguda, i encara que no comprenc res d'Indi, era facil d'entendre. Pero hi havia un angles d'edat avancada que va fotre merde i va comencar a cridar que treiessin la peli que ell no entenia res, aixi que tots els indis, li van respondre que si no volia la peli podia baixar del bus, despres d'uns quants crits, l'angles va entendre que tenia les de perdre, ja que la majoria dels passagers eren Indis, i els altres eren gent jove com jo, que no ens molestava per res la peli, forma part de la seva cultura, i del nostre viatge. El viatge va ser entretingut, (aquesta part es una mica desagradable si esteu menjant o ho acabeu de fer) quan ja estavem tots mig dormint (dic migdormint, perque no era facil dormir asseguts a l'autocar i amb una carretera de terra), les dues nenes de darrera meu van comencar a vomitar, ja us podeu imaginar el percal. Aixi que no vaig aconseguir dormir gaire, i quan em vaig despertar a les 9h, efectivament, no estavem a Anantapur, sino a Bangalore!

Vaig comprar un ticket de bus cap a Anantapur, i vaig passar-me el dia entre els cafes i els carrers de Bangalore, per sort la meva amiga, la Gale (India que vaig coneixer a Perpignan), va poder quedar despres de dinar i vam estar fent un cafeto, va ser molt agradable veure-la despres de tant de temps!

A les 19h vaig agafar el bus cap a Anantapur, que va arribar cap a les 1h de la matinada, pero ja hi havia un jeep de l'organitzacio esperant-me per portar-me a l'Hospital de Batalapali, a 30km direccio Chenai.

A l'hospital estic en una caseta amb una enfermera de Burgos, la Sara, i al costat hi ha la Miren, que esta fent la tesina, estic molt i molt be!

Ja fa un parell de dies que estic amb el fisio d'aqui, veient com treballa i intentat donar alguens idees. I dema comencarem a organitzar els Special Olimpics nacionals, que duraran 4 dies i no estan gaire lluny d'on jo estic vivint.

Una forta abracada a tothom!!!

Un temple curios, i taronja! jejeje...
A dalt de tot d'un petit turo de Panjim.


Una de les meves passions, olors, colors... el mercat, en aquest cas, el de Panjim, un diumenge al mati, on no hi havia ni un turista.

Amb l'Annaise i el Fred en un dels busos locals anant cap a Panjim, on ens vam acomiadar.

Les platges del Nord de Calangute Beach, amb les baques al costat dels turistes, tambe tenen dret a pendre el sol!

Cap d'any a Calangute Beach, en una platja una mica mes al sud, on hi havia mes tranquilitat. Vam disfrutar d'un exquisit menjar de cap d'any enmig des focs d'artifici.

Despres vam anar a veure l'ambient de la platja central, pero era pitjor que els guiris a les costes mediterranies, no es la India tranquila que m'esperava.