Llarg Llarg cami cap a l'Hospital de Batalapali...

El 3 de gener, vaig deixar l'Anaise i el Fred a l'estacio de bus de Panjim, i despres de trobar una habitacio a una guest house, vaig estar passejant tot el dia per Panjim, la capital de Goa.

El dia 4, dilluns, vaig estar fent temps per Panjim, perque a les 16h em sortia el bus en direccio Bangalore, pero que suposadament passava per Anantapur, on jo anava. Va ser un viatge una mica extrany, de 17h a 18h tranquil, amb la meva classica dormideta, i despres van possar una peli India a lo bollywood, era com una peli anglesa feta com un musical, molt entretinguda, i encara que no comprenc res d'Indi, era facil d'entendre. Pero hi havia un angles d'edat avancada que va fotre merde i va comencar a cridar que treiessin la peli que ell no entenia res, aixi que tots els indis, li van respondre que si no volia la peli podia baixar del bus, despres d'uns quants crits, l'angles va entendre que tenia les de perdre, ja que la majoria dels passagers eren Indis, i els altres eren gent jove com jo, que no ens molestava per res la peli, forma part de la seva cultura, i del nostre viatge. El viatge va ser entretingut, (aquesta part es una mica desagradable si esteu menjant o ho acabeu de fer) quan ja estavem tots mig dormint (dic migdormint, perque no era facil dormir asseguts a l'autocar i amb una carretera de terra), les dues nenes de darrera meu van comencar a vomitar, ja us podeu imaginar el percal. Aixi que no vaig aconseguir dormir gaire, i quan em vaig despertar a les 9h, efectivament, no estavem a Anantapur, sino a Bangalore!

Vaig comprar un ticket de bus cap a Anantapur, i vaig passar-me el dia entre els cafes i els carrers de Bangalore, per sort la meva amiga, la Gale (India que vaig coneixer a Perpignan), va poder quedar despres de dinar i vam estar fent un cafeto, va ser molt agradable veure-la despres de tant de temps!

A les 19h vaig agafar el bus cap a Anantapur, que va arribar cap a les 1h de la matinada, pero ja hi havia un jeep de l'organitzacio esperant-me per portar-me a l'Hospital de Batalapali, a 30km direccio Chenai.

A l'hospital estic en una caseta amb una enfermera de Burgos, la Sara, i al costat hi ha la Miren, que esta fent la tesina, estic molt i molt be!

Ja fa un parell de dies que estic amb el fisio d'aqui, veient com treballa i intentat donar alguens idees. I dema comencarem a organitzar els Special Olimpics nacionals, que duraran 4 dies i no estan gaire lluny d'on jo estic vivint.

Una forta abracada a tothom!!!